a cura di Rosanna Frattaruolo
Inundación Íntima de "Tu regreso en las lluvias", 2008 de Clarà Israel, traducción de Emilio Capacciotraduzione di Emilio Capaccio
Ho pensato spesso a quella pioggia
che a volte raggiunge le città
e non fa fede ad alcuna tristezza
ma cade sola e irrimediabilmente,
come a voler parlare di cose buone
che la gente si ostina - e i poeti -
a trasformare in pallide assenze.
Perché la pioggia, il mare, le nubi,
tutto ciò che è acquatico e blu è triste,
perché i morti scelgono quella spiaggia,
quell'ondata, quel freddo perenne,
le gargolle che ribollono di nostalgia,
la solitudine e le grida dei bambini.
Spesso ho pensato a quell’istante,
quando si è solo una promessa
di luce che un giorno arriverà a essere luce,
quando l’oscurità si manifesta
ed è un ambito strano della vita,
il corpo che è metafora dell’aria,
la parola che è carne e vivifica.
Ho pensato spesso a quella pioggia
che arriva inaspettatamente e lo fa
in liquide mattine che s’approssimano,
alla tua notte dimenticata tra i secoli
e a un tremolante mare pieno di stelle.
La pioggia si consuma con l’uomo
e si fonde nel tutto e nel nulla.
Il tuo ritorno imminente si conferma
e io sono solo nella tua morte come l’acqua.
He pensado a menudo en esa lluvia
que algunas veces llega a las ciudades
y no da fe de ninguna tristeza,
sino que cae sola y sin remedio,
como queriendo hablar de cosas buenas
que la gente se obstina -y los poetas-
en transformar en pálidas ausencias.
Porque la lluvia, el mar, las nubes, todo
lo que es acuático y azul es triste,
porque eligen los muertos esa playa,
ese oleaje, ese perenne frío,
las gárgolas hirvientes de nostalgia,
la soledad y el llanto de los niños.
A menudo he pensado en ese instante,
cuando tan sólo se es una promesa
de luz que llegará a ser luz un día,
cuando la oscuridad se manifiesta
y es un ámbito extraño de la vida,
el cuerpo que es metáfora del aire,
la palabra que es carne y vivifica.
He pensado a menudo en esa lluvia
que llega inesperadamente y lo hace
en líquidas mañanas que se acercan,
en tu noche olvidada entre los siglos
y un tembloroso mar lleno de estrellas.
La lluvia se consuma con el hombre
y se funde en el todo y en la nada.
Tu regreso inminente se confirma
y estoy solo en tu muerte como el agua.
Israel Clarà è nato a Badalona il 1 dicembre 1975. È laureato in Filosofia presso l’Università di Barcellona e dal 2004 è membro del Sectorial de Cultura d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). È autore di più di ottanta opere tra poesie e romanzi e ha scritto in catalano, spagnolo e italiano. Ha tradotto poeti del Rinascimento come Dante, Petrarca, Vittoria Colonna, Gaspara Stampa, Veronica Franco, Chiara Matraini, Michelangelo, Lorenzo de Medici – il canzoniere Per natural desig (Òmicron, 2008), in catalano, unica traduzione al mondo – e autori come Cardarelli, Ragazzoni, Pavese e Merini. Divenne noto nel 2003 con l’opera in prosa Estatuaria de cendra. Memorial de Titus Flavi Vespasià (Llibres de l’Índex, 2003), cui segue Il libro di una vita sfortunata (2004). È lo stesso anno 2004 quando fonda, insieme a Elisabeth Jiménez, la sua casa editrice, Editorial Òmicron, SCP, che ha già pubblicato più di cento titoli. È autore in catalano, spagnolo e italiano. È membro de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
La sua opera è composta da: Pluja de Nit (Viena 2010), Fins on s’acabi el Mar (Omicron 2008), Vellut de préssecs grocs (Omicron 2007), Ovidiana (Omicron 2006), La nit de Xahrazad (Omicron 2006), Concreció del Miracle (Omicron 2006), Papallones Negres (Omicron 2006), L’Únic mapa de la felicitat (Omicron 2006), La presencia exacta de la rosa (Omicron 2006), Damunt de tu només les flors (Omicron 2006), Final del trajecte (Omicron 2006), La pluja en el paraigua (Omicron 2006), Estatuària de cendra (Llibres de l’Índex, 2002), La casa daurada (Òmicron, 2007) e le poesie, tra le altre, Pluja de nit (Viena, 2010), Llibre dels morts (Viena, 2010), Finestra líquida (Òmicron, 2013), Un te de gessamins (Òmicron, 2014), El més preciós dels dies (Arola Editors, 2017), Sereníssim somni (Arola Editors, 2019) con prefazione di Cristina Àlvarez Roig, con la quale ha pubblicato anche il libro di haiku e tankas L’omega de la rosa (Gregal, 2019) e La rosa sense perquè (Edicions del Sud, 2019).
Israel Clarà neix a Badalona el dia 1 de desembre de 1975. És llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i des del 2004 forma part de la Sectorial de Cultura d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). És autor de més de vuitanta obres entre poesia i novel·la i ha escrit en català, castellà i italià. Ha traduït poetes del Renaixement com Dant, Petrarca, Vittoria Colonna, Gaspara Stampa, Veronica Franco, Chiara Matraini, Michelangelo, Lorenzo de Mèdici —el cançoner Per natural desig (Òmicron, 2008), en català, única traducció en el món— i autors com Cardarelli, Ragazzoni, Pavese i Merini. Es dóna a conèixer l’any 2003 amb l’obra en prosa Estatuària de cendra. Memorial de Titus Flavi Vespasià (Llibres de l’Índex, 2003), obra a la qual segueix El llibre d’una vida malaurada (2004). És el mateix any 2004 quan funda, juntament amb Elisabeth Jiménez, la seva pròpia editorial, Editorial Òmicron, SCP, que ja ha publicat més de cent títols. És autor en català, castellà i italià. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
La seva obra en compón de :Pluja de Nit (Viena 2010), Fins on s’acabi el Mar (Omicron 2008), Vellut de préssecs grocs (Omicron 2007), Ovidiana (Omicron 2006), La nit de Xahrazad (Omicron 2006), Concreció del Miracle (Omicron 2006), Papallones Negres (Omicron 2006), L’Únic mapa de la felicitat (Omicron 2006), La presencia exacta de la rosa (Omicron 2006), Damunt de tu només les flors (Omicron 2006), Final del trajecte (Omicron 2006), La pluja en el paraigua (Omicron 2006), Estatuària de cendra (Llibres de l’Índex, 2002), La casa daurada (Òmicron, 2007) i els poemaris, entre d’altres, Pluja de nit (Viena, 2010), Llibre dels morts (Viena, 2010), Finestra líquida (Òmicron, 2013), Un te de gessamins (Òmicron, 2014), El més preciós dels dies (Arola Editors, 2017), Sereníssim somni (Arola Editors, 2019) amb pròleg de Cristina Àlvarez Roig, amb qui també ha publicat el llibre d’haikus i tankas, L’omega de la rosa (Gregal, 2019) i La rosa sense perquè (Edicions del Sud, 2019).
Emilio Capaccio è nato il 16 maggio del 1976. Ha vissuto a Campagna, in provincia di Salerno. Vive a Milano. Ha pubblicato in formato e-book: “Malinconico Oscuro”, traduzioni di poeti sudamericani inediti, con prefazione di Giorgio Mancinelli. Ha collaborato con la rivista internazionale di poesia: “Iris News”. Collabora con vari blog di poesia. Sue traduzioni e poesie sono presenti in varie antologie, blog e nella rivista “Il Foglio Clandestino, Aperiodico Ad Apparizione Aleatoria”. Ha pubblicato la raccolta poetica: “Voce del Paesaggio”, edita da Kolibris Edizioni 2016, con prefazione di Massimo Sannelli, e la raccolta poetica: “Canzoniere della Biondezza”, edita da L’Arciere del Dissenso 2019, con prefazione di Emilio Paolo Taormina. Come curatore e traduttore ha pubblicato le raccolte: “Radice”, del poeta spagnolo José Luis Hidalgo, Giuliano Ladolfi Editore 2017, e “Princesse Amande”, della poetessa francese Lucie Delarue-Mardrus, LietoColle 2017. Nel 2023, ha pubblicato per Neobar eBooks Via Lattea, traduzioni in rima della raccolta di sonetti inedita del poeta brasiliano, Olavo Bilac.
Emilio Capaccio nació el 16 de mayo de 1976. Vivía en Campagna, en la provincia de Salerno. Vive en Milán. Ha publicado en formato de libro electrónico: “Malinconico Oscuro”, traducciones de poetas sudamericanos inéditos, con prefacio de Giorgio Mancinelli. Colaboró con la revista internacional de poesía: “Iris News”. Colabora con varios blogs de poesía. Sus traducciones y poemas están presentes en diversas antologías, blogs y en la revista “Il Foglio Clandestino, Aperiodico Ad Apparizione Aleatoria”. Publicó la colección poética: “Voce del Paesaggio”, publicada por Kolibris Edizioni 2016, con prefacio de Massimo Sannelli, y la colección poética: “Canzoniere della Biondezza”, publicada por L’Arciere del Dissenso 2019, con prefacio de Emilio Paolo Taormina. Como editor y traductor ha publicado las colecciones: “Radice”, del poeta español José Luis Hidalgo, Giuliano Ladolfi Editore 2017, y “Princesse Amande”, de la poeta francesa Lucie Delarue-Mardrus, LietoColle 2017. En 2023, publica Libros electrónicos publicados para Neobar Milky Way, traducciones en rima de la colección inédita de sonetos del poeta brasileño Olavo Bilac.
in copertina: interferenze al Cottolengo 2024 di Rosanna Frattaruolo
IL TASTO GIALLO 